Impuls vs. Raó
Com costa de decidir si ha arribat el moment de donar un nou pas endavant, i trencar amb les coses que no et beneficien per trobar el propi benestar! Fa poc ja vaig trencar amb part important del que era la meva vida en els últims 2 anys, i potser ha arribat el moment d’anar més enllà i seguir amb el camí que vaig començar. Deixo la feina? Impulsivament dic SI, però m’hi paro a pensar i arribo a la conclusió de que NO. Maleïts remordiments! El instint m’està dient que si, que fugi de la situació de stress, que tinc 23 anys i no és el moment de amargar-me la vida a la oficina, és el temps de viure-la i gaudir-la, i ara no ho faig. Però havia d’aparèixer la raó per preguntar-me: “¿i què faràs?” “és una oportunitat de créixer amb la empresa, ells han confiat en tu i si marxes serà com una traïció”. El que tinc clar és que així no puc ni vull continuar. Prou maldecaps continus, prou desorganització, prou improvisació continua, prou agobios. Llibertat!
Havia pensat que si deixo la feina seria una bona idea posar-me a estudiar, però això em genera la pregunta de “què?”, i no tinc la resposta massa clara. Gens clara. Tiro per la informàtica i segueixo amb la vida de pringada how-to? Vist com està el sector, passo! Segueixo amb el disseny? Sobren dissenyadors, si fins i tot els regalen amb els kinder sorpresa... Un altre sector massa explotat. I si segueixo amb lo del marketing? No ho sé, encara estic valorant si m’hi sento a gust o no. Però sé que és o ara o mai. Si deixo passar més temps no em trauré cap carrera, i tot i que sé que no és garantía de res, mai està malament tenir el títol.
En defensa de la feina he de dir que em pot donar oportunitats úniques per créixer i deixar-me un currículum ben maco. Però a costa de la meva salut? Ben mirat, potser una altra persona en la meva situació no li semblaria tan crítica, potser sóc jo que m’ho hauria de prendre d’una altra manera. Però no sé de quina. He apostat per el ioga, però sé que no és suficient. He de donar un pas a dins però no sé quin. Tinc massa preguntes sense resposta i massa poc temps per parar-m’hi a pensar, i la que més em preocupa és si he de fer cas de la raó o del instint.
Recomanació musical #2: The Essex Green – The Late Great Cassiopia
Havia pensat que si deixo la feina seria una bona idea posar-me a estudiar, però això em genera la pregunta de “què?”, i no tinc la resposta massa clara. Gens clara. Tiro per la informàtica i segueixo amb la vida de pringada how-to? Vist com està el sector, passo! Segueixo amb el disseny? Sobren dissenyadors, si fins i tot els regalen amb els kinder sorpresa... Un altre sector massa explotat. I si segueixo amb lo del marketing? No ho sé, encara estic valorant si m’hi sento a gust o no. Però sé que és o ara o mai. Si deixo passar més temps no em trauré cap carrera, i tot i que sé que no és garantía de res, mai està malament tenir el títol.
En defensa de la feina he de dir que em pot donar oportunitats úniques per créixer i deixar-me un currículum ben maco. Però a costa de la meva salut? Ben mirat, potser una altra persona en la meva situació no li semblaria tan crítica, potser sóc jo que m’ho hauria de prendre d’una altra manera. Però no sé de quina. He apostat per el ioga, però sé que no és suficient. He de donar un pas a dins però no sé quin. Tinc massa preguntes sense resposta i massa poc temps per parar-m’hi a pensar, i la que més em preocupa és si he de fer cas de la raó o del instint.
Recomanació musical #2: The Essex Green – The Late Great Cassiopia
posted by GeiKe at 15:44
3 Comments:
Va bé saber que no sóc l'única amb dubtes laborals, crec que és normal tenir moments així!
M'he estat llegint el teu blog i m'ha agradat, i veig que tenim alguns gustos musicals i cinèfils semblants, per cert. Ànims! :)
Quina sorpresa més agradable, una visita del món exterior :)
La veritat és que és aquest un dubte amb el que ens trobem hi trobem tots més tard o més d'hora. Ara toca decidir, que ja és més complicat :\
òbviament, com el seu lloc web però és necessari per posar a prova l'ortografia en diversos dels seus missatges. Diversos d'ells estan plens de problemes d'ortografia i que és molt molest per explicar la realitat però, definitivament vaig a tornar de nou.
Post a Comment
<< Home