L'Eternitat de les Idees

Des de que va morir la meva avia em fascina pensar en la mort, i precisament ara pensava en la mort d’un personatge de la sèrie que tota lesbiana-connectada-a-Internet segueix: The L Word. El personatge en qüestió es diu Dana Fairbanks, representa una noia de 32 anys, tenista professional, i amb càncer de mama. La seva mort està programada per al pròxim capítol, el que a hores d’ara deuen estar emetent als Estats Units. Possiblement en aquests moments la Dana s’estigui morint. Per als que treballen a la sèrie ja ha mort fa unes setmanes; per a mi el més probable és que mori demà quan miri el capítol, i per a algunes ‘afortunades’ que triguin més a veure'l morirà d'aquí uns dies.

Tot i tractar-se d’una mort irreal dins d’una sèrie de televisió no puc evitar que m’entristeixi. I pensant en què podria consolar-me, m’he preguntat: - “Però realment mor?”. En el fons no és més que un personatge, un concepte dels guionistes interpretat per una actiu, al cap i a la fi només és una idea. Arribada a aquesta conclusió, la següent pregunta era: - “Les idees poden morir?”. Les idees segueixen vives mentre algú hi pensa, i desapareixen quan mor l’últim ‘ésser intel·ligent’ que coneixia aquell concepte. Poden ressuscitar si el concepte queda plasmat en algun mitjà capaç de comunicar-ho, i aquest missatge es rebut per algun ‘ésser intel·ligent’ capaç de comprendre’l. Per tant, si la Dana és una idea, la puc mantenir viva mentre jo com a ‘ésser intel·ligent’ (modèstia apart) hi pensi. I si mai se m’oblida la idea, sempre tindré un mitjà (vídeo digital en aquest cas) que serà capaç de tornar-me a comunicar el concepte.

(Nota mental: Sii! Sabia que al final no moriria! :D )