Música: Art o Passatemps?

Avui en dia escoltar la radio s’ha convertit gairebé en un atemptat contra l’esperit de la música. Música, aquell art que procura transmetre emocions a través de recursos sonors. Actualment la majoria de les produccions musicals sonen igual (de malament), diuen el mateix (tonteries), i comparteixen el mateix objectiu (compra’m!). La música s’ha convertit en un art de producció massiva. Això en sí potser no és dolent, però és innegable que el resultat de convertir-lo en un art de consum només produeix cançons buides que no transmeten res; que anul•len la part artística de la música i en potencien la comercial. On han quedat els músics de veritat, aquells que per damunt de les previsions de venta busquen fer-nos sentir a través de les seves cançons? No nego que hi ha músics que han tingut la sort de compartir qualitat i èxit en ventes, però aquest espècimen s’està quedant en extinció. A conseqüència d’aquesta sobreproducció musical cada cop es fa més complicat trobar els ‘músics de veritat’, especialment perquè requereix temps i ganes. En aquest aspecte dono gràcies a Internet, a la seva comoditat, rapidesa i quantitat d’informació, que faciliten aquesta recerca, però encara queda un factor immune a Internet: les ganes, la curiositat o com vulguis dir-li. No tothom té aquesta voluntat, fet totalment respectable, però sense aquesta voluntat de descobrir ens estanquem en la vulgaritat que ens injecten a través de múltiples canals (radio, televisió..), i la música ha passat de ser un art a ser un simple passatemps. Tot i que respecto el concepte de música com a entreteniment, no puc evitar que em sorgeixi una contradicció entre les denotacions de ‘art’ i ‘passatemps’. Són dos conceptes compatibles? Potser hauríem d’ampliar la definició de música per a que comprengui les dues tendències. I en aquest cas, què respondràs quan et preguntin: ‘Quin tipus de música escoltes?’