Missatge de comiat
Dissabte va fer un mes que vas morir, i hi ha una cosa que et volia dir i no em puc treure del cap: HO SENTO.
Ho sento per totes les vegades que et vaig fer sentir malament mentre et preocupaves per mi. Ho sento per no haver-te conegut ni jo deixar que em coneguessis. Ho sento per no saber si eres feliç, ho sento per no haver-t’hi ajudat per la part que em tocava. Ho sento per no haver passat més temps amb tu. Ho sento perquè mai et vaig dir ‘t’estimo’, ho sento per que tinc la sensació de que m’estimaves més del que jo t’estimo, ho sento per no poder sentir el mateix. Ho sento per no haver-te fet disfrutar de ser àvia, ni jo haver-te disfrutat. Ho sento per no pensar gaire en tu mentre tu sempre pensaves en nosaltres. Ho sento per haver anat sempre a la meva, i no poder estar amb tu ni a l’últim moment. Ho sento per haver anat a Romania i no haver pogut arribar a temps. Ho sento per haver viscut tant a prop i a la vegada tant lluny. Ho sento per trobar-te a faltar quan ja és massa tard. Ho sento per sentir-me que no vaig ser una bona neta. Ho sento per haver-te de demanar perdó per tantes coses. Ho sento per què no sé si les hagués pogut canviar. I el que més em dol, ho sento per no haver-te pogut dir ho sento per cadascuna d'aquestes raons.
Ho sento per totes les vegades que et vaig fer sentir malament mentre et preocupaves per mi. Ho sento per no haver-te conegut ni jo deixar que em coneguessis. Ho sento per no saber si eres feliç, ho sento per no haver-t’hi ajudat per la part que em tocava. Ho sento per no haver passat més temps amb tu. Ho sento perquè mai et vaig dir ‘t’estimo’, ho sento per que tinc la sensació de que m’estimaves més del que jo t’estimo, ho sento per no poder sentir el mateix. Ho sento per no haver-te fet disfrutar de ser àvia, ni jo haver-te disfrutat. Ho sento per no pensar gaire en tu mentre tu sempre pensaves en nosaltres. Ho sento per haver anat sempre a la meva, i no poder estar amb tu ni a l’últim moment. Ho sento per haver anat a Romania i no haver pogut arribar a temps. Ho sento per haver viscut tant a prop i a la vegada tant lluny. Ho sento per trobar-te a faltar quan ja és massa tard. Ho sento per sentir-me que no vaig ser una bona neta. Ho sento per haver-te de demanar perdó per tantes coses. Ho sento per què no sé si les hagués pogut canviar. I el que més em dol, ho sento per no haver-te pogut dir ho sento per cadascuna d'aquestes raons.
posted by GeiKe at 02:12
2 Comments:
Desde que murió mi hermana he sentido la necesidad de creer, creer que está en alguna parte de alguna manera, creer que sigue aquí sin estarlo, creer que puede visionar mi vida como el que ve una película (dogma), una parte de mi rechaza esta idea por absurda y otra desea con todas mis fuerzas que sea así y que en ningún caso sea un adiós definitivo, en cualquier caso, de algo tiene que servir lo que hice y lo que no hice por ella, al menos para aprender algo, vago consuelo la verdad.
Lo único que espero es tenerla siempre presente, en cada acto de mi vida, y que todo lo que aprendí con ella sirva de algo, así de algún modo mi deseo que que esté en algún lugar se hará realidad mientras esté en mis recuerdos..
Ah otra cosa, me siento afortunada de compartir parte de mi vida contigo, no viene a cuento para nada, pero mira... así me lo aprendí yo.
Gracias por la visita, niñas. Y gracias por el halago; me ha sorprendido mucho, pero me ha reconfortado. Gracias por estar ahí.
Post a Comment
<< Home