L’Eternitat de les Idees (II)
Continuant amb el post d’ahir, avui m’agradaria reflexionar sobre la eternitat de les persones. El fet que el seu record, com a idea, sigui etern les converteix en eternes? Jo crec que no, que les persones, a diferència de les idees, no poden ser eternes per més que el seu record romangui viu. Per què la eternitat del record no converteix en ‘immortals’ a les persones? La diferencia radica que una idea és quelcom abstracte, no palpable, no pertany al món real, sinó a un món imaginari, mental, figurat. En canvi, un record és la reproducció d’alguna cosa real (una persona, un lloc, un moment..) dins d’aquest món immaterial. Per deixar clara la diferència inventaré una definició per cadascuna de les paraules:
La eternitat de les idees resideix precisament en la Irrealitat d’aquestes, ja que si no són Reals no desapareixen mentre hi hagi algun ésser intel·ligent que hi pensi (tal i com vaig concloure ahir). En tot cas el que es pot destruir/desaparèixer/morir són les seves reproduccions al món Real. Però que passa amb els records? Els records també són irreals, però tenen un origen al món Real; són meres reproduccions d’aquest dins d’un entorn imaginari. Es podria dir que sense realitat no hi ha records. Aquestes copies subjectives no tenen la capacitat de reproduir-se a la Realitat, o almenys no tenen la capacitat de reencarnar-se al món Real en aquell objecte al qual representen.
Probablement la realitat sigui massa complexa per que se’n puguin fer reproduccions. Possiblement les idees són prou simples com per poder-se reproduir.
IDEA:
Concepte Abstracte, que en alguns casos pot tenir la capacitat de reproduir-se al món Real
RECORD*:
Reproducció Abstracte d’un concepte Real.
* Cal entendre ‘record’ com a rememoració d’algú o alguna cosa.
La eternitat de les idees resideix precisament en la Irrealitat d’aquestes, ja que si no són Reals no desapareixen mentre hi hagi algun ésser intel·ligent que hi pensi (tal i com vaig concloure ahir). En tot cas el que es pot destruir/desaparèixer/morir són les seves reproduccions al món Real. Però que passa amb els records? Els records també són irreals, però tenen un origen al món Real; són meres reproduccions d’aquest dins d’un entorn imaginari. Es podria dir que sense realitat no hi ha records. Aquestes copies subjectives no tenen la capacitat de reproduir-se a la Realitat, o almenys no tenen la capacitat de reencarnar-se al món Real en aquell objecte al qual representen.
Un exemple: el record d’una joguina amb la que jugava quan era petita. A partir del record podria crear una rèplica de la joguina, però encara que la joguina clonada fos idèntica a la original mai es tractaria del mateix objecte. Així doncs, a partir del record mai podré legitimar l’objecte al que simbolitzen, i per tant no l’eternitza.
Probablement la realitat sigui massa complexa per que se’n puguin fer reproduccions. Possiblement les idees són prou simples com per poder-se reproduir.

0 Comments:
Post a Comment
<< Home